LA CRIANÇA

UN CADELL A CASA.... I ARA QUÈ???

Tenir un cadell no és feina fàcil. Un gos a casa comporta unes responsabilitats diàries: passejos, donar menjar, aigua, despeses veterinàries, etc. A més de tot això, un cadell requereix temps, molta paciència, companyia i per sobre de tot bon humor! Per tant, és molt important que les experiències a les quals s’enfronta un cadell siguin positives, que l’ambient que es trobi a la seva nova família sigui constructiu, feliç i relaxat. No podem demanar a un gos quelcom que nosaltres no som capaços de dur a terme: si a casa hi ha un ambient de mal humor, no li podem demanar al gos que no es llenci a atacar altres gossos!

S’ha de ser molt conscient de l’extremada sensibilitat emocional dels gossos, essent capaços de detectar, sense necessitat de paraules, quan els membres de la seva família estan estressats, enfadats, nerviosos, tristos, etc... portant-los a viure moments d’autèntic estrès i frustració. Especialment als cadells, se’ls ha de protegir d’aquestes situacions. Això també implica que el temps que dediquem al cadell ha de ser temps de qualitat, que els passejos han de ser realment passejos i no caminades estressants, que inclouen estirades de la corretja per a que el cadell no s’entretingui a ensumar ni mirar l’apassionant món que l’envolta i ens segueixi a la nostra velocitat de creuer.

L’educació del cadell és, per tant, una responsabilitat ineludible més a tenir en compte, durant com a mínim el primer any. Per a més informació, contacteu-nos o visiteu la nostra web: www.ensinistramentcani.com

http://www.ensinistramentcani.comshapeimage_2_link_0


La criança dels Labradors Retrievers s’ha de basar en un exhaustiu programa que assegura que el cadell es convertirà en un gos sa, equilibrat, sociable, sense problemes de conducta, sense pors i totalment preparat per a viure amb la seva nova família. Aquest programa comença en el moment de la selecció dels reproductors, per a continuar amb l’embaràs, proveint a la futura mare amb un ambient relaxat, exercici a l’aire lliure i contacte amb la resta de gossos fins al moment del part.


Gràcies a la nostra experiència d’anys i al contacte amb criadors i experts de tot el món, hem desenvolupat unes pautes de treball per l’òptim desenvolupament dels cadells en la fase més important de la seva vida.


El treball ha de començar amb una estimulació neuronal primerenca des del seu naixement. Aquesta estimulació els permet habituar-se al contacte amb l’ésser humà: carícies, olors,.. i a activar i desenvolupar més eficientment les zones cerebrals que reben i processen la informació  provinent dels seus sentits.


Aquesta estimulació primerenca dura fins a les dues setmanes. En aquesta fase la mare i els cadells han de tenir temps per estar sols, sense ensurts, sorolls forts ni visites. Els cadells naixen cecs i sords, només fan servir els sentits del tacte i l’olfacte per a trobar a la mare, les mames i els seus germans per arraulir-se i trobar tranquil·litat i escalfor, ja que durant aquest temps encara no regulen la seva temperatura corporal.


De les dues a les cinc setmanes els cadells ja han obert els ulls i ja hi senten, i és ara quan comença la feina més important per al correcte desenvolupament psicològic del gosset. És el moment d’activar-los a poc a poc, d’exposar-los a sorolls, que comencin a jugar amb persones diferents, per proveir-los d’experiències de curta durada, positives i sociabilitzadores. També és el moment d’introduir joguines de diferents mides i textures, d’aquesta manera despertem la seva curiositat natural. Cap al final d’aquesta fase és el moment d’individualitzar les seves experiències: interaccions de manera individual amb les persones i l’entorn, per potenciar la sociabilització i predisposició a l’educació de cada cadell.


De les cinc a les vuit setmanes els cadells són molt actius, per tant és molt important que el procés de sociabilització continuï, augmentant el temps d’estar sols, separats de la resta de germans i de la mare. Durant aquest temps i a poc a poc es produeix el deslletament. Són també molt importants les excursions a llocs ben diferents dels que estan acostumats, com la platja, el riu, pujar a un cotxe, ... disminuint així la possibilitat que desenvolupin futures pors o frustracions.


I des d’aquest moment el cadell està llest per incorporar-se a la seva nova llar! Continuant, això si, la feina d’educació i socialització.
















 
El Labrador RetrieverEl_labrador_retriever.html
Escola d’educacióEscola_deducacio.html
Tornar a l’inicilabrador_barcelona.html
Un cadell a casa...Cadellades.html
BLOG / NOTÍCIESBlog/Blog.html
Sobre nosaltres/ ContacteSobre_nosaltres.html
AdopcionsAdopcions.html